AMB ULLS DE NEN I UN LLAPIS VELL...

Enviat per El nen de Portici a 13:13 | 0 comentaris  

Etiquetes de comentaris: Petit Reus

Tip i fart d'aquest vernís de mediocritat que ho impregna tot, he anat descurant aquest blog que havia convertit en les cròniques d'un poca-roba. És a dir, jo mateix. M'agrada la parauleta en qüestió: poca-roba. És un adjectiu que hom atribuïa -i continua- a aquells individus de classe baixa treballadora amb pocs recursos econòmics. El DIEC els defineix simplement com a pobres, però l'ideari petit burgès reusenc de l'època dictatorial els assignava una classe inferior. Avui, aquest etiquetatge continua vigent de forma mal dissimulada. Els pares encara fan les indagacions pertinents per esbrinar, determinar i jutjar la conveniència d'aquell pretendent que els atabala la filla. Ja ho he dit: Reus és un poble amb ínfules de ciutat. Governat, manat i controlat per una minoria d'una qualitat humana ridícula, amb una moral precària i uns atributs que els sobrepassen. Au, que he tornat, tu.

Enviat per El nen de Portici a 11:49 | 0 comentaris  

Etiquetes de comentaris: Petit Reus

Tampoc descobrirem ara quina és la vostra filiació política, que no ètica ni moral. El vostre paper durant la dictadura va ser clar i contundent. Ara ens amenaceu de no callar. Com si fos res de nou. Només calleu quan us interessa. I xerreu, pels descosits porprats, quan us ve de gust. No sorpreneu ni sou novetat mediàtica. Clar! Com heu de permetre les unions homosexuals si amb l'excusa del vostre pretès celibat us heu fet petar tots els forats del món? Us engegaria arguments racionals -dret a la vida, l'amor entre persones,...- per tombar les vostres indicacions al vot però em rebatrieu amb la doctrina, que no obeeix raó, que vau perdre l'endemà mateix que el clavessin a la creu. Amb el vostre comunicat comenceu la vostra campanya elctoral particular com cada quatre anys. Ja ho deia: res de nou. Només que comenceu a cansar. I em ve un cert enyor d'aquells primers anys de cristianisme on el martiri era el final més ràpid per acostar-vos al vostre déu. No hi heu pensat en tornar a recuperar velles tradicions? Au, homes, animeu-vos.

Enviat per El nen de Portici a 09:43 | 7 comentaris  

...no cal afegir res més. Siau, Boadella.

Enviat per El nen de Portici a 08:40 | 2 comentaris  

Ja, ja, ja...! Quina gràcia, alcalde! I que bé que es veu des d'aquí dalt la cercavila petita! Ep, i del glamour del balcó de la Casa de la Vila què n'hem de dir?
Res home, res. Que segur que la gent de plaça ja es deu estar preguntant qui és aquell que xerra amb l'alcalde, el nou valor de la política reusenca, la promesa blanca, l'artista revelació... I és que has començat amb bon peu... Ho saps. Com deia l'Almodóvar: "Nena, tu vales mucho"

Enviat per El nen de Portici a 09:53 | 1 comentaris  

Puto cotxet per fracassats. Sempre et trobo quan més nosa fots. No et cal carnet. A mi sí. Carnet per punts, com els cupons de La Sirena per firar-te un Tupperware. Diuen els venedors que així tothom pot tenir llibertat de moviments, que la mobilitat és per tot déu. Però el que no diuen és que la vostra llibertat és la nostra immobilitat, és l'amenaça d'un gir no indicat, d'un canvi de carril “patillero”, d'un aparcament que semblava lliure fins que t'hi trobes aquella cagarada. Que vols que et digui? En aquest coi d'espanyes, feta la llei, feta la trampa. I llavors et trobes tota mena d'artilugis circulant pels carrers: aixams, quads -per a homes amb dèficit de testosterona- motoretes i patinets elèctrics, i sempre, que no falti, algun immigrant que encara es pensa que condueix pels carrers del seu poble sense asfaltar. És la rua dels tramposos.

Enviat per El nen de Portici a 10:56 | 5 comentaris  

Ens fem ressó de la campanya de Carles Borja per donar suport als concerts i actes nocturns que es fan a la plaça Llibertat en comptades ocasions. Potser aquests concerts no són d'"alto standing", ni estan en consonança amb els 5000 €/m2 que es paga a la zona per algun pis d'aquells, ni amb les piscines per a tres mesos l'any, però els espais ciutadans són públics i públic vol dir per tothom.

Enviat per El nen de Portici a 15:57 | 1 comentaris  

A hores d’ara, aquest país meu -petit, com diu la cançó- no pot engolir més porqueria. Però sorprenentment continua engreixant la lletania de greuges com si fos un ànec per fer paté. D’aquesta forma podrem sortir al carrer tants cops com faci falta, cassoles en mà, serem centenars o milers, dotze segons delegació de govern i quatre segons la guàrdia urbana. I acabarem sense revolta, posant la tarja a la ranura per tornar a fer pujar la barrera, ai!; pujant al tren que no ens farà arribar quan volíem, ai, ai!; encenent espelmes quan cauen dues dotzenes de llamps, ai, ai, ai! Entomant. Perquè, adotzenats com estem, ja no aixequem la veu, que no serveix de res. I la revolta..., la revolta només reporta nyenyos i empentes, que no estem disposats a rebre.
Mentrestant, la política classe es baralla davant dels castellans que, cofois riuen sense pudor. Ha estat fàcil, tant fàcil. No era la sobirania, estúpid. Era la foto. La foto per la campanya. La campanya per la cadira. La cadira per la mamella. La mamella per la mamella. Pobrets catalanets.
I la revolta? Ai, la revolta...

Enviat per El nen de Portici a 15:21 | 2 comentaris  

Recorde un article -L'electra, es deia- de l'imprescindible Josep Mª Espinàs. Exposava la progressiva aparició del subministrament elèctric i com, poc a poc, ens n'havíem fet dependents. Hui, la llum és una necessitat bàsica de qualsevol habitatge, juntament amb l'aigua, el gas i fins i tot, el telèfon. És fàcil fer una llista de greuges que, com a país hem patit, patim i patirem i que ens condicionen ja no el desenvolupament o el creixement o qualsevol paraulota que vingui a significar progrés, sinó el nostre dia a dia: els embussos de trànsit que ens resten hores de feina i de família, els trens que no arriben quan s'espera, els talls de llum que -com el de Barcelona- patim a comarques quan cauen quatre llamps... Ep, i no parlem ja de política que ens enredarem. Però algun dia se'ns sobreixirà la paciència..., espere.

Enviat per El nen de Portici a 23:02 | 1 comentaris